Manifest d'Ostende

Manifest d'Ostende

Tipus	manifest polític
Epònim	Oostende
Tema	Cuba
Creació	octubre 1854
Publicació	octubre 1854
Autor	Pierre Soulé, James Buchanan i John Y. Mason

El manifest d'Oostende, conegut pel seu nom anglès Ostend Manifesto, és un document redactat el 1854 que descrivia els motius dels Estats Units per comprar Cuba i al mateix temps insinuava que els EUA podien declarar la guerra a Espanya si aquesta es negava a vendre.^[1]

L'annexió de Cuba havia estat des de feia temps un dels objectius dels esclavistes dels EUA partidaris de l'expansió. A més, comptaven amb el suport d'alguns grups a la mateixa Cuba. En l'àmbit nacional, els líders americans es donaven per satisfets mentre l'illa romangués en mans espanyoles, país políticament feble, i no passés a potencies més fortes com la Gran Bretanya o França. El manifest d'Oostende proposava un canvi en la política exterior: justificava l'ús de la força per apoderar-se de Cuba, en nom de la seguretat nacional. Va aparèixer a ran de diversos debats als Estats Units sobre l'esclavitud i de les doctrines del Destí Manifest i Monroe, en un moment en què els propietaris d'esclaus buscaven nous territoris per l'expansió de l'esclavitud. Durant el mandat del president Franklin Pierce, demòcrata pro-Sud, els sudistes partidaris de l'expansió feren una crida per annexionar Cuba com estat esclavista. No obstant, l'esclat de violència que va seguir a l'aprovació de la llei Kansas-Nebraska, va deixar el govern insegur de com procedir.. A proposta del Secretari d'estat William L. Marcy, alguns ambaixadors americans a Europa (Pierre Soulé a Espanya, James Buchanan a Gran Bretanya i John Y. Mason a França) es van reunir per discutir l'estratègia relacionada amb una possible compra de Cuba. Es van trobar en secret a Oostende, Bèlgica i van redactat un informe a Aquisgrà. El document, enviat a Washington l'octubre del 1854, destacava el perquè comprar Cuba seria beneficiós per a cadascuna de les nacions i declarava que si Espanya es negava a vendre, quedava «justificat que els EUA fessin ús de la força» per prendre l'illa de mans espanyoles. A desgrat de Marcy, Soulé no va mantenir les reunions en secret, fet que va provocat una notorietat no desitjada ni a Europa ni als EUA. La Cambra dels Representants va exigir que es fes públic el contingut del document. Finalment el govern es va veure obligat a publicar-lo, fet que va causar un dany irreparable.

Batejat com manifest d'Oostende, va ser immediatament condemnat als Estats del Nord i a Europa. Com a conseqüència, el govern de Pierce va patir un revés important i el manifest es va convertir en el crit de guerra dels antiesclavistes del Nord. Però de fet, la qüestió de l'annexió de Cuba es va deixar de banda fins a la fi del segle xix, quan va créixer el suport a la independència cubana.